DOMÈNEC PUGA I BATLLORI

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 1914

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 21 de noviembre de 1986

Escriptor, poeta i dramaturg

Va néixer al carrer Abat Odó i dos anys després es va desplaçar a viure, aquest cop ja per vida, al carrer de Sant Ildefons. Les primeres lletres les aprèn al col·legi dels Padres i fa els estudis secundaris a l’Acadèmia Víctor. Des de ben jove va viure rodejat de llibres. No en va el seu pare era un lletraferit autodidacte, com ho seria ell mateix. En Domènec es defenia d’aquesta manera: “Sóc un home de lletres que viu dels números”. Ja que de professió era comptable. De jovenet  sentí la necessitat d’escriure poesia que el porta a prendre part en certàmens literaris i Jocs Florals, obtenint diversos premis de renom. L’any 1935 li es atorgat l’únic Accèssit a la Viola en els Jocs Florals de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar i l’any 1966 va guanyar l’Accèssit a la Flor Natural en els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Caracas en la diada de l’Onze de Setembre així com d’altres premis i mencions honorífiques en diversos concursos de caire literari.

També va escriure teatre. En destaquen les de caire religiós “Pastoral”, d’ambient pastorívol i nadalenca, i la “Vida, passió i triomf de Crist”, fidelíssim text evangèlic. La Passió d’en Puga (1954) s’ha representat en diversos teatres andreuencs i de Catalunya amb notable èxit de públic i de crítica. L’any 1962, l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop com a membre del jurat dels Premis Ciutat de Barcelona li comunica la concessió del guardó del Premi  de Teatre Ciutat de Barcelona per l’obra “L’altre deserció”. Col·labora amb treballs d’adaptació, traducció i composició d’himnes i càntics populars i religiosos enriquint el cançoner català.

En esclatar la guerra durant la Segona República es mobilitzat per l’exèrcit republicà i ascendit a sergent, tot i ser orfe i fill de vídua –el pare mort l’any 1927 i la mare el 1937. En la retirada de les tropes republicanes per l’avenç del feixisme a Catalunya es veu obligat a exiliar-se a França. Un cop en territori francès serà reclòs en el camp de concentració de Sant Ciprià, a la Catalunya Nord. Aconsegueix escapolir-se del camp i retorna a l’Estat espanyol. És detingut i empresonat en un camp de presoners a tocar de la ciutat de Lleó. Gràcies a les gestions realitzades per mossèn Alexandre Pech, rector en aquell moment de la parròquia de Sant Pacià, és alliberat i pot retornar al seu poble. Home de fortes conviccions religioses i conservador però tal com el defineixen els seus quatre fills “home tolerant i obert”. Estret amic d e l’historiador  Martí Pous i Serra, amb qui col·labora manta vegades en molts projectes culturals. Vinculat  des de petit amb els Lluïsos i la parròquia de Sant Pacià  i anys més tard va ésser un dels fundadors de l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar –l’embrió de l’actual Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. L’any 1983, mort la seva esposa fet que el consumeix en una profunda tristesa que no el refà i tres anys després, un 21 de novembre, mort  en el seu estimat Sant Andreu de Palomar. Segons el citat Martí Pous: “La mort, sobtada, li feu deixar sobre la taula treballs començats de caràcter biogràfic i poètic; una composició poètica  escrita els últims dies de la seva vida, anava destinada a exaltar els focs artificials de la Festa Major de 1986; i una nadala amb la qual devia pensar felicitar els amics i familiars”. En l’any del seu centenari el grup de teatre dels Nous Locals de Sant Pacià el va recordar posant en escena l’esmentada Passió, reestrenada en versió curta i escenificada de forma senzilla i austera, on l’excel·lent text d’en Puga sobresurt per damunt de tot, sota la direcció del seu fill Andreu Puga.

Pau Vinyes i Roig