ENRIC GIBERT I CAMINS

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 10 de gener de 1896

Barcelona, Barcelonès, 8 de març de 1952

Pedagog

Fill d’una família d’artistes. El pare, Joan Gibert, era natural de Torredembarra, i la mare, Guadalupe Camins, de Barcelona. Els estudis com a mestre els realitza a la ciutat Comtal. Segons el llibret  L’Ensenyament i l’escola. Període 1942-1952, Núria Guasch i Vidal, amb l’assessorament d’alumnes de les promocions del 1942-1952, ens diu:

“Cap a finals del curs de l’any 1909, l’Escola (es refereix a l’Escola Normal de Mestres) va escollir quatre alumnes, entre els qui mostraven aptituds per a cursar  els estudis de Magisteri sufragats per la mateixa institució.  L’escola considerava que els quatre seleccionats: Enric Gibert Camins, Pere Vergés, Antoni Riera Ribas i Joan Trigo Serrano reunien les condicions exigides per iniciar la carrera i, per tant, si els pares no s’hi oposaven, posarien a l’abast els mitjans que farien possible l’accés a l’estudi.  Els pares no tant sols donaren l’aprovació, sinó que estaven satisfets perquè allò significava posar en relleu els mèrits  dels seus fills, però d’altra banda, i tenint en compte la situació econòmica  més aviat minsa de cada una de les famílies, també volia dir que tardarien uns quants anys més a poder-los ajudar. Així és com relata Pere Vergés aquest episodi, en què també comenta que els quatre nois , aquesta notícia, els va commoure. Fora d’algunes obligacions d’escassa responsabilitat, tenien la resta del dia per a estudiar i, quan no parlaven, llegien, fabricaven projectes o s’engrescaven amb la xerinola, i només molt de tant en tant estudiaven, segons en Pere Vergés. El segon curs els col·locaren d’auxiliars dels mestres.  Amb l’experiència, l’aprenentatge i la responsabilitat d’aquella missió pràctica van aprendre a passar per totes les classes i a familiaritzar-se  amb totes les modalitats de l’ensenyança, es van adonar que en aquesta carrera els estudis eren molt menys fonamentals  que no pas el contacte mantingut quotidianament amb l’activitat de les classes.  A mesura que els estudis s’intensificaven, creixia el volum de la feina, la responsabilitat i, naturalment , minvava el temps de què disposaven per estudiar, finalment els van assignar una classe a cada un i llavors es van trobar que el mateix temps que eren estudiants eren mestres, amb quinze, setze o disset anys. No obstant això, fer de mestres i d’estudiant alhora plantejava un altre problema, la manca de temps per a estudiar. No hi havia més remei  que cercar-lo abans o després de les hores de classe. Els quatre nois van aprendre l’esforç i el domini de la voluntat. I també van aprendre a valorar amb justícia la lluita quotidiana que comporta la vida”

Després de la formació com a mestre arribarien les classes com a professionals. Gibert aprofitarà per estudiar el mètode Montessori. Farà de mestre  a les colònies de Vilamar, a la platja de Calafell.  Aquestes colònies seran una autèntica república dels infants, on s’impartiran els mètodes més avançats de l’època. Aquestes colònies seran organitzades per l’Ajuntament de Barcelona. L’ esperit educatiu de la Mancomunitat de Catalunya s’hi respira, però amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera es paralitzarà de nou l’embranzida que havia suposat la Mancomunitat  en matèria de renovació pedagògica. Caldrà esperar  el triomf de la República per a recuperar aquest esperit innovador. El 18 de març de 1931, Enric Gibert, ingressa a la plantilla de la tot just inaugurada escola Ignasi Iglésias, situada en una antiga masia -les Carasses-,  a tocar del passeig de Torras i Bages de Sant Andreu de Palomar. Durant el període  republicà farà de mestre per a les escoles municipals del Patronat d’Escolar de l’Ajuntament de Barcelona. La seva implicació amb els nous mètodes educatius de la República seran plens.

Segons la citada Núria Vidal i Guasch:

“Va tenir gran ressò durant aquells anys la seva activitat a les colònies escolars de Begur (1932), Tossa de Mar (1932), la Colònia Turissa a Tossa, que també l’havia dirigit Artur Martorell. En aquesta colònia es va dur a terme el mètode d’exploració de l’ambient, on els nois i les noies havien de copsar amb la seva pròpia iniciativa el tipus de vida diferent del que estaven acostumats a viure diàriament a Barcelona. També es va fer càrrec de les colònies de Calafell (1923-1934 i 1935) i d’una forma molt especial i excel·lent de les Colònies de Berga, que va dirigir del 1936 al 1939”.

En produir-se el sollevament feixista del juliol de 1936, Enric Gibert i Camins, segons l’expedient dipositat a l’Institut Municipal d’Educació, amb data de febrer de 1939: “ En 21 de Junio de 1936 fué desitnado, como director accidental y en comisión de servicios, a la Colonia Escolar Permanente de Berga”. Per aquesta feina percep 6.000 pessetes mensuals amb uns extres de  3.600 pessetes en concepte de professor agregat de nit i 125 pessetes de mensuals per la direcció de la Colònia de Berga. En el mateix informe s’esmenta que: “Fué obligado a destruir dos  imágenes religiosas y tuvo que esconder cuadros religiosos y crucifijos que tenia en su domicilio”. Aquestes afirmacions les feia Enric Gibert sota declaració jurada davant del tribunal depurador de funcionaris civils.

El març de 1939 l’Ajuntament de Barcelona l’admetia de nou com a funcionari municipal, en el càrrec de director. Durant el període de 1940 a 1942 va ésser director de l’Escola Municipal Ignasi Iglésias.  L’ideari de l’escola Ignasi Iglésias  del 31 d’agost de 1940, anomenat “Plan de Enseñanza parra la escuela Ignacio Iglésias”, hi podem observar la filosofia pedagògica a impartir. Fruit del context històric de l’època en que va ser redactat, en destaquem alguns objectius a tenir en compte:

“Estudio de la gran obra civilizadora de España en el Nuevo Mundo por ella conquisdo”

“Exaltación de la figura del Caudillo  y lo que el Glorioso Movimiento Nacional significó”

“Hacer que el niño vea el equilibrio que debe tener entre el que manda y el que obedece. Principio de jerarquía ““Los niños han de cantar todos sin distinción. Es preciso poner en sus labios las canciones del riquisimo folk-clore español, hacíendole ver las bellezas que continen para contrarrestrar las banales canciones de la calle”.

Paral·lelament a la tasca de director de l’escola Ignasi Iglésias fa de mestre de rítmica i cançons amb mímica. El 1940 és nomenat inspector de les Escoles Municipals  i vocal del Consejo Municipal de Sanidad. El 16 d’abril de 1942 és designat director de l’escola especial 26 de Enero, avui Arc Iris.  El règim el nomena cap de la nova escola de Santa Eulàlia de Vilapicina, per les seves experiències  com a mestre i director de les colònies escolars. En aquestes colònies de mar hi anaven molts nens i nenes amb dificultats econòmiques  i de salut. Serà director de la 26 de Enero  fins la seva mort. Una mort prematura i sense poder-se jubilar, atès el seu desés es produeix als 56 anys.

Avui una escola de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, duu el seu nom com a homenatge.

Pau Vinyes i Roig

 Agraïments en la confecció del present article a Pelai Pagès, a Lydia Rabascall, a Jordi Rabassa i a l’Arxiu de l’Institut Municipal d’Educació.