EUDALD SERRASOLSAS i HUMÀ

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 18 de juliol de 1926

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 15 de febrer de 2022

Pintor i humanista

De petit l’àvia Albina em va subscriure a “Cavall Fort”, revista nascuda el 1961 gràcies a l’impuls dels secretariats Catequístics de Vic, Girona i Solsona, amb la ferma voluntat de ser un eix de comunicació en català per als infants nascuts als anys 60 i 70 en plena dictadura del general Franco. Fins molts anys després no vaig saber que les lletres de la capçalera de la revista –lletres de pal alegres i acolorides pensades per als nens- era obra del pintor andreuenc Eudald Serrasolsas i Humà.

Serrasolsas, nat a Sant Andreu de Palomar el 1926, ens va deixar el proppassat dimarts 15 de febrer de 2022 als 95 anys de vida al mateix poble que l’havia vist néixer i créixer. L’Eudald Serrasolsas va ser un membre actiu a la seva joventut i maduresa de l’Agrupació Excursionista Muntanya, i n’ha estat soci des del 1943. Participà també amb la Parròquia de Sant Pacià, on l’any 1985 va pintar el mural de la Capella del Santíssim. Els darrers vint-i-set anys, un cop jubilat, els dedicà de ple a la pintura, de bracet amb el Grup Taca del Casal Catòlic. La pintura va ser la seva passió que el faria reviure cada instant fins que, malauradament, el cor li fallà.

Fill de mare teixidora i pare pintor de parets, Serrasolsas va entrar a treballar com a aprenent a la fàbrica tèxtil Fabra i Coats, feina que va compaginar amb els estudis de dibuix a l’Escola Llotja. La trajectòria de l’Eudald Serrasolsas i Humà com a grafista començà com a aprenent del dissenyador gràfic Josep Artigas, al seu estudi de publicitat. Més tard fundà el seu propi estudi, l’Estudi Humà, fent referència al seu segon cognom, i que utilitzà durant tota la seva època professional. Es consolidà com a grafista quan, fruit de l’enorme desenvolupament del grafisme comercial, amb una colla de professionals, l’any 1961, van fundar l’Agrupació de Grafistes com una nova secció del Foment de les Arts Decoratives.
Algunes de les seves obres professionals com a grafista i publicista es troben recollides al Museu del Disseny de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya i al Fons gràfic d’Enciclopèdia Catalana.

Membre fundador el 1978 del Grup Taca, associació de pintors i crítics d’art aixoplugada al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar. Des del Grup Taca, en Serrasolsas va ser un dels impulsors de múltiples exposicions, conferències, debats i projectes pictòrics que van fer d’aquest grup un dels més reconeguts a nivell andreuenc i català. Les exposicions, així com l’obra de Serrasolsas, han deixat una forta petjada en el món de la pintura. Segons el seu fill Lluís Serrasolsas i Domènech: “Una de les lliçons més ben apreses de l’Eudald Serrasolsas grafista és la potència de l’estilització de les formes. Les formes complexes tenen una traducció pura en una figura que en resumeix el moviment orgànic. Aquesta habilitat presideix bona part del seu treball i l’allunya de les línies pictòriques predominants de les últimes dècades. La seva és una pintura basada en un grafisme enriquit amb tota mena de textures, jocs de llum, contrastos sorprenents. Cada sèrie és presa com una exploració d’un concepte i d’una tècnica. Un viatge on pesa tant on es va, com quin és vehicle que ens hi porta.”

Impulsor del disseny del mural dedicat al pintor Joan Miró, de qui se’n sentia admirador, ubicat a la plaça de la Pomera de Sant Andreu de Palomar (i, que les cadires i taules d’una terrassa d’un bar del costat no deixa gaudir-lo plenament). Dissenyador del mural de l’1 d’Octubre situat en un mur davant de l’escola pública Gibert i Camins. Mural refet i refet diverses vegades arran del vandalisme antidemocràtic de qui voldrien Catalunya sotmesa sempre sota el jou repressor de l’Estat espanyol. Gràcies al voluntariat decidit i ferm d’andreuencs i d’andreuenques el mural és ben viu i ara amb el decés de l’Eudald encara té més raó de ser preservat com a patrimoni artístic i històric.

El 2018 va rebre el Premi de Sant Andreu. Gràcies a ell vam poder inventariar i incloure la seva casa Can Joanet del Borni dins de l’exhaurit llibre “Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques” (Llop Roig, 2014). El vaig tractar en els darrers anys de la seva vida i el seu mestratge és una lliçó més que m’ha donat (ens ha donat) la vida. Se’n va anar amb els deures fets, deixant el seu llegat pictòric endreçat i catalogat així com enllestit el díptic de la seva esquela. Els seus hereus, un bon reguitzell de descendents i entre els quals hi trobem els germans del grup musical Ginestà.
Agraïm a la família Serrasolsas i Domènech la col·laboració en la confecció del present article.

Pau Vinyes i Roig