GERMÀ RIERA I CONDAL

S’allistà a les casernes de la Mestrança d’Artilleria en iniciar-se la Guerra Civil Espanyola  per anar com a voluntari al front d’Aragó en una columna de la CNT. El pare era un jornaler nascut a Arbúcies (la Selva) i la mare nascuda a Sant Andreu. D’ofici de paleta, afiliat a la CNT i a ERC i soci de l’Avenç Obrer Català. Casat i amb una filla. En les eleccions municipals del 14 de gener de   1934 es presentà com a regidor per al Partit Republicà Radical a l’Ajuntament de Barcelona, essent no elegit. Durant el període bèl·lic anà ascendint en l’escalafó militar sent nomenat a finals de març de 1939 coronel de l’Exèrcit  Popular de la República. En finalitzar la guerra fou detingut i empresonat en diversos camps de concentració tot realitzant treballs forçats de manobre. Un cop mort el general Franco milità de nou a la CNT-AIT i col·laborà econòmicament i com articulista en la premsa anarcosindicalista. També, fou un dels col·laboradors de la nova etapa del diari d’Esquerra La Humanitat i finalment s’adherí a l’Aliança per la república. Deixà publicades unes memòries sota el títol «Habla un ‘vencido'», amb pròleg de Baltasar Porcel.

Pau Vinyes i Roig