HERMENEGILD BUYÉ I MASERAS

Sant Martí de Provençals, Barcelonès, 1889

Luishon, Alt Garona, França, 1945

Conegut com a Quildo Buyé. Nat al carrer de Martí Molins número 52, al barri de la Sagrera, actualment Districte de Sant Andreu. Casat amb Carolina, amb qui va tenir tres fills, Felicitat, Francesc i una altra noia. De ben jove començà a treballar de paleta i com molts joves de la seva època s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Seria nomenat mestre d’obres de l’empresa constructora Ribas i Pardell, situada al Pont del Treball.  Segons l’historiador Jordi Rabassa Massons fou empresonat diverses ocasions durant la dictadura de Primo de Rivera, tot arribant a ser desterrat fora de Barcelona a la població de Roquetes (Baix Ebre).

Fou jugador de l’Avenç del Sport, que anys després es fusionaria amb d’altres entitats esportives andreuenques i formarien la Unió Esportiva Sant Andreu. Jugant amb l’equip quadribarrat durant diverses temporades dels anys deu i vint del segle passat.  També fou directiu de la UE Sant Andreu els anys 1926 (vicepresident segon) i els anys 1927 i 1929 (president). Fou un dels impulsors de la construcció de la llotja dels paletes. Sembla ser que va deixar de formar part de la directiva per les pèrdues que anava arrossegant l’entitat esportiva.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, es trasllada amb la dona i fills a viure a la rambla de Fabra i Puig, número 59, aleshores d’Harmonia de Palomar -nom que rebé l’antic municipi andreuenc en temps del conflicte bèl·lic del 1936-1939. Arribà a ser el president del Comitè de Defensa d’Harmonia de Palomar, amb seu al local del Centre Popular Catalanista, incautat pels anarquistes. Segons la documentació localitzada al Centro Documental de la Memoria Histórica, amb seu a Salamanca, dins de la Causa General, va ser un dels màxims dirigents de la CNT-FAI a Harmonia de Palomar. Sembla ser, segons el seu nebot Josep Buyé, representava l’ala moderada de l’anarquisme andreuenc. El fill i nebot participaren al front de guerra amb la columna d’Ascaso. El 1939, el seu fill Francesc fou fet presoner, el qual no va tornar a veure en vida el seu pare. Davant la imminent entrada dels franquistes a Barcelona, Quildo Buye, la seva dona i les seves dues filles emprengueren camí cap a l’exili francès. Un cop a França foren deportats al camp de concentració de Sant Ilari (en francès Saint Hilarie), al departament de l’Aude, a Occitània. Un cop alliberats s’instal·laren a  la població occitana Luishon (en francès Luchon), on va morir el 1945. Una de les filles, Felicitat, regentava a principis del segle XXI un hotel conjuntament amb el seu marit a Luishon.

Pau Vinyes i Roig