IGNASI IGLÉSIAS I PUJADAS

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 19 d’agost de 1871

Barcelona, Barcelonès,  9 d’octubre de 1928

Dramaturg, poeta, polític i arxiver

Nat a Sant Andreu de Palomar,  al carrer de l’Ordre, avui d’Ignasi Iglésias, sent el gran de quatre germans. El pare, Josep Iglésias i Balart, un maquinista de trens originari del Pallars i la mare,  Teresa Pujadas i Batllori, filla d’una família benestant de Sant Andreu. El 1882, el pare, treballador dels Tallers del Nord a Sant Andreu és trasllat a Lleida per motius laborals. Se n’hi va amb la família. Anys després en terres de ponent l’Iglésias hi estrena la seva primera obra de teatre La força de l’orgull. 

El 1888, la família retorna a Sant Andreu ja que el pare es reincorpora de nou als Tallers del Nord. El pare vol que el fill faci carrera d’enginyeria, però ell tossut de mena vol fer estudis artístics. Finalment, després de discutir-ho amb el seu mentor, es matrícula a l’Acadèmia Balmes i després a la Llotja de Mar, on fa dibuix artístic. Les inquietuds artístiques van més enllà de la pintura i es capfica en el món del periodisme escrivint articles per a diaris i setmanaris andreuencs, com Bandera Catalana, Fomento Andresense, Casino Andresense. Aquest darrer setmanari portaveu del Centre Obrer Instructiu Andreuenc, situat a la plaça del Comerç, entitat on fa les seves primeres passes com a autor teatral amb els companys de L’Artística -més tard anomenada L’Avançada. És al casinet on coneix Joaquim Vinyes -germà de la seva futura esposa, Emiliana Vinyes i Miquel – i Miquel Sirvent, dos autors andreuencs de renom de l’escena teatral catalana d’inicis dels segle XX. 

A la dècada dels noranta del segle XIX fa el salt de l’escena andreuenca a la barcelonina. És aleshores que els èxits del seu teatre van en augment. Als teatres de Barcelona hi estrena obres com L’àngel de fang, Fructidor, Els primers freds, Alosa, Foc follet, Lladres, La reclosa…. Tanmateix l’època daurada és entre els anys 1900 i 1911, on sobresurten tres grans drames Mare eterna, El cor del poble i Els vells. Aquest darrer drama és on l’Iglésias planteja de forma dura i crua la realitat dels treballadors que en arribar a la vellesa són desvalguts de cap ajuda econòmica. Francesc Moragas, fundador de la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi, s’inspira en el drama i impulsa una obra social destinada als obrers jubilats. En aquesta dècada que també estrena La barca nova, una peça teatral ambientada en el món mariner. En ella hi fa servir el llenguatge dels pescadors de Sant Pol de Mar, població on hi fa diverses estades gràcies a l’amistat amb Pere Coromines, company seu dins de la Unió Federal Nacionalista Republicana. 

Iglésias, també és un reconegut i premiat poeta. Joan Maragall el descriu com el poeta dels humils. Tot i això, els guanys literaris no donen per a viure i ha de treballar com a funcionari municipal a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, sota les ordres de l’arxiver en cap Agustí Duran i Sanpere.  Pel seu poema Els voluntaris catalans, dedicat als catalans que van participar en la Primera Guerra Mundial, és condecorat pel govern francès amb la Medalla de la Legió d’Honor el 1921, i, sis anys després, rep a Reus la Medalla d’Or del Treball. Els darrers anys de la seva vida els viu entre la casa d’estiueig de Vallvidrera i el seu pis del passeig de Sant Joan, a Barcelona. Un ictus el deixa moribund i dos dies després mor en el seu domicili barceloní, als 57 anys, el 9 d’octubre de 1928. El seu enterrament és una mostra de dol de gran magnitud. És enterrat en el cementiri de Sant Andreu de Palomar. Dos anys després, el 12 d’octubre, el seu cos és traslladat a l’actual tomba del l’esmentat cementiri, obra de l’escultor Josep Roquerol. D’ençà aquella data, cada primer diumenge de mes d’octubre s’hi commemora la seva mort amb una ofrena floral per part de les entitats andreuenques  i la llegida de poemes del dramaturg. Durant els anys del franquisme, tot i ser-ne prohibida la commemoració, alguns andreuencs , entre ells Salvador Casas, hi realitzaven de forma clandestina ofrenes. 

Diverses poblacions  catalanes tenen carrers i places dedicades al poeta així com Tordera, Cornellà de Llobregat i Girona -en aquest cas fins el 1959- escoles de primària són batejades amb el seu nom. El poble de Sant Andreu de Palomar no ha deixat mai d’homenatjar-lo, i enguany ho fa amb un seguit d’actes. Entre els quals destaquen la tradicional ofrena floral a la seva tomba, una exposició a la sala Antoni Arissa de la Biblioteca Ignasi Iglésias, l’edició d’un còmic per als més menuts, diverses conferències, un itinerari històric i la presentació del llibre Ignasi Iglésias (1871-1928). La vigència d’un mite oblidat, a càrrec dels autors, membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. 

Pau Vinyes i Roig