JESÚS LÁZARO I ROMERO

Saldón, Serra d’Albarrasí, Terol, 26 de juny de 1909

Front d’Aragó, Terol, desembre de 1937-gener de 1938

Activista i milicià anarquista

Jesús Lazaro i Romero va néixer el 26 de juny de 1909, al municipi de Saldón, enquadrat dins de la comarca de Serra d’Albarrasí, a la província de Terol. Fill de Manuel Lázaro Pérez, llaurador, i de Manuela Romero Blas, mestressa de cas. El pare tenia quaranta vuit anys i la mare quaranta quatre, prou grans per ser pares en aquella època. La infància de Jesús transcorre en un poblet de pocs habitants aragonès. D’ofici jornaler i coix d’una cama en caure, i mal guarida. Gràcies a les cures d’un metge li van poder salvar l’extremitat. Com molts d’altres aragonesos va venir a Catalunya a cercar millor vida. A finals de la dècada dels deu del segle passat arriba a Sant Andreu de Palomar i s’instal·la al carrer de Dalt -avui de Concepción Arenal- amb la seva muller Blanca Arqueros i Lozano, una xicota nascuda a Almeria i immigrant com ell. El 1933, neix l’Albert; dos anys després la seva germana, l’Aurora. Aleshores el matrimoni decideix anar a viure al carrer de Palomar, just davant de les casernes d’Artilleria de la Mestrança.  La casa avui desapareguda arran de ser enderrocada als anys setanta per construir-hi un bloc d’habitatges.

Jesús Lázaro simpatitza amb l’anarquisme i s’afilia al sindicat CNT, aleshores majoritari a Catalunya. En esclatar la guerra el nom del poble es bescanvia pel d’Harmonia de Palomar i molts carrers dedicats a sants, marededeus i gent de tarannà conservador son substituïts  per noms de milicians morts durant els primers dies del conflicte bèl·lic a Sant Andreu i Barcelona. El carrer Gran de Sant Andreu s’anomenarà d’Eugeni Parareda, milicià andreuenc mort el 19 de juliol de 1936; el passeig de Torras i Bages rebrà el de Jaume Oller i Prats, jove anarquista de 16 anys mort d’un tret durant l’assalt de les casernes; el carrer de les Monges -nom que feia referència al convent de les monges de Jesús Maria, actual Sant Pacià- va ser batejat amb el d’Elisa Garcia, jove sindicalista de la UGT morta al front d’Aragó, com el seu oncle Josep Garcia, també mort al front aragonès i a qui van honorar amb la denominació del passeig de Josep García -actual rambla de Fabra i Puig. En aquest enllaç hi trobareu un article de L’OpinióAndreuenca on es fa esment dels  andreuencs i andreuenques caiguts durant la República en guerra.

Les ànsies d’un món millor i les ganes de combatre al feixisme a la terra dels seus orígens  fan que Jesús Lázaro s’allisti com a voluntari en una columna anarquista. En passar un camió per davant de casa provinent de la barriada 19 de Juliol -actualment Trinitat Vella- en Jesús hi puja, després d’acomiadar-se de la dona i els fills. I se’n va de voluntari al front. El seu fill recorda que era un dia del mes de febrer de 1937. Del 15 de desembre  1937 al 7 de gener de 1938, tingué lloc la Batalla de Terol. La ciutat aragonesa havia caigut en mans dels feixistes i l’exèrcit republicà la va recuperar per uns dies, tot i que després va tornar a caure en mans dels sollevats. És en aquest context bèl·lic que Jesús Lázaro rep un tret al cap, morint a l’acte. Serà enterrat en una fossa comuna a tocar de Terol. Mai sabrem a quin lloc el van  soterrar.

La notícia de la mort arriba als familiars i s’escampa per Sant Andreu de Palomar com la pólvora. Els companys anarquistes amb un gest que els honora li reten homenatge i li dediquen un espai a la via pública. El carrer on va viure els darrers dies abans de la seva mort, el de Palomar, serà batejat com de Jesús Lázaro. El retall de diari publicat en aquest article es fa esment d’unes maniobres militars durant la Guerra Civil a la rereguarda i es cita un dels llocs de trobada “se concentrarán en la calle de Jesús Lázaro, entre las siete y siete y media”.  Per a molts historiadors andreuencs que resseguim el fil històric de la rereguarda durant la Guerra Civil a Sant Andreu de Palomar no ens sabíem avenir qui podia ser el bon home que rebia el nom d’un carrer entre el passeig de Jaume Oller i Prats i la carretera de Ribes. La recerca biogràfica de la primera regidora de Cerdanyola del Vallès ens ha desfet l’entrellat.

El fill recorda com de dur va ser la pèrdua del pare i marit per una família humil i amb pocs recursos econòmics. Durant la guerra sobreviuen com poden, la mare fent de modista per als soldats de la caserna del davant de casa. El fill juga amb companys a fer trinxeres a la Casa Bloc, conjunt d’habitatges dúplex per a obrers realitzat pel Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), ubicat al passeig de Jaume Oller. A tocar de casa un refugi on solien aixoplugar-se en dies de bombardeig i als terrenys de l’antiga companyia ferroviària de la MZA vagons abandonats en vies mortes. “Un dia un dels vagons que era ple d’armament va explotar, ja que algú hi va calar foc” -ens comenta l’Albert.

La mare es va tornar a casar i l’Aurora i l’Albert van tenir un nou pare, però aquest adoptiu. Aleshores la família va decidir anar a viure a Cerdanyola, on l’Albert amb els pas dels anys s’hi va endinsar en la seva història fins a esdevenir el cronista oficial de la població. 

Pau Vinyes i Roig