JOAN CORDOMÍ I PUJOLAR

La Pobla de Lillet, Berguedà, 15 de maig de 1888

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 7 d'abril de 1958

Metge i polític (1)

Estudià la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914. De 1916 a 1925 esdevé inspector municipal de Sanitat a Sant Joan Despí. I des del 1920 fou metge municipal de Barcelona. Es traslladà a viure al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. El 1921 es col·legià al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Fou també membre del Sindicat de Metges de Catalunya i de la Mutual i Unión Médico-Farmacéutica.

El 1917 formà part de la directiva de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Amb l’adveniment de la República inicià la militància a Esquerra Republicana de Catalunya. El març de 1933 ocupà el càrrec de president de l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar —centre adherit a ERC— integrant-se a les comissions de Política i Hisenda.

Regidor de Barcelona

En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 formà part de la Coalició d’Esquerres Catalanes, liderada per ERC i encapçalada per Carles Pi i Sunyer, éssent escollit regidor. Pocs dies després fou nomenat conseller delegat del districte IX —que abastava els actuals districtes de Sant Andreu i Nou Barris—, el més poblat de Barcelona. Un dels seus primers actes fou la inauguració popular de la Biblioteca Ignasi Iglésias, situada al segon pis de la Tinença d’Alcaldia del districte IX, i batejada en homenatge al dramaturg i poeta andreuenc. A l’acte inaugural hi assistiren, a més del veïnat, l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, el conseller de Cultura, Ventura Gassol, i la viuda de l’escriptor, Emiliana Vinyes. Durant la seva etapa de regidor del districte atenia la ciutadania els dimarts i dijous amb la finalitat de recollir les queixes i els suggeriments que aquests li feien arribar.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934 fou detingut amb la resta de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona. Romangué empresonat al vaixell Ciudad de Cádiz cinc mesos. El 23 de febrer de 1935 fou alliberat conjuntament amb els companys del consistori barceloní. El 18 de febrer de 1936 recuperava el càrrec de conseller delegat del districte IX arran del triomf del Front d’Esquerres en les eleccions generals celebrades dos dies abans. En prendre possessió de la tinença d’alcaldia destituí els delegats de barri nomenats durant el Bienni Negre, designant-ne de nous. També anul·là els vals amb finalitats electoralistes lliurats per l’antic govern municipal i repartí mantes a tots els ciutadans que demostraven llur pobresa a través de les oficines d’Assistència Municipal.

El juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, es remodelà el cartipàs municipal passant a ocupar la Regidoria d’Assistència Social i Cultura. Emprengué la tasca de reorganitzar l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. L’agost de 1937 fou nomenat, a proposta de l’Ajuntament de Barcelona, conseller hospitalari de l’Hospital General de Catalunya —com s’anomenava l’Hospital de Sant Pau durant la guerra—. El cenetista Joan Puig Elias el reemplaçà com a regidor del districte IX l’octubre de 1936 i fou nomenat delegat del districte VIII. El 9 d’agost de 1938 fou designat conseller municipal d’Higiene i Sanitat en substitució de Josep Gispert, amb la qual cosa deixà la Regidoria d’Assistència Social i Cultura, la qual fou ocupada per Ferran Llardent.

Exili i darrers anys de vida

A finals de gener de 1939, amb la derrota republicana, s’exilià a França. Fou depurat del càrrec de regidor per l’Ajuntament franquista en absència. També se li promogué un consell de guerra, en el qual fou declarat absent. Així mateix fou donat de baixa del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, per desaparegut.

El 1945 estava allotjat a Sant Flor, localitat occitana del departament francès de Cantal, on era delegat d’ERC. A la dècada de 1950 retornà a Sant Andreu de Palomar on passà els darrers anys de vida. A la mort la cerimònia de comiat es dugué a terme a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona. Fou enterrat al cementiri de Montjuïc.

Pau Vinyes i Roig


[1] Publicada primerament a memoriaesquerra.cat per l’autor.