JOAQUIM VINYES I MIQUEL

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 8 de juliol de 1871

Barcelona, Barcelonès, 16 d’agost de 1946

Actor de teatre i dramaturg

Esparter d’ofici, els seus pares eren esparters d’ofici: tenien una esparteria que en Joaquim va heretar a la seva mort. 

El seu pare es va casar tres vegades. L’última vegada amb una dona de mal geni, la típica madrastra amb qui els seus fills no s’avenien.

El 12 d’octubre de l’any 1888 va mor el seu pare, per la qual cosa heretà l’esparteria sota la condició que cuidés la seva germana, Emiliana Vinyes, que més tard es casaria amb el dramaturg Ignasi Iglésias, durant el temps que ella fos soltera. 

L’any 1892 va debutar com a actor aficionat al “Casino del Progreso” de Sant Andreu de Palomar, junt amb un grup  d’andreuencs, també aficionats al món del teatre. Entre ells cal destacar els que serien grans personatges  del teatre català  de principis de segle XX: el dramaturg Ignasi Iglésias, els actors Miquel Sirvent, Joan Quintana i Andreu Guixer. Amb ells va formar una companyia d’aficionats al teatre, anomenada primerament “L’Artística” i més tard “L’Avançada”. Sota la direcció del mateix Iglésias va estrenar moltes obres seves  a Sant Andreu i per arreu de Catalunya. En aquells temps els teatres de Barcelona li tenien les portes tancades. 

La vida teatral a Sant Andreu era de caràcter amateur i tenia una força important a les entitats. 

Les obres que va estrenar de l’Iglésias al “Casino del Progreso”, debutant com a actor en destacats papers, foren entre d’altres: el monòleg de “La Barca del mal temps”, “Els consients”, que va estrenar-se el dia 24 de juliol de 1898, i “Els primers freds”.

El teatre, la seva vida

La dedicació al món del teatre li obligà a deixar l’esparteria  i la vengué a la sogra del seu germà gran. En aquests moments l’escena teatral comença a tenir una importància rellevant dins de la seva vida. 

Va debutar com a comediant de debò en escenaris barcelonins l’any 1899 al teatre Principal, de Barcelona. Va estrenar tot seguit “Lladres” i “Alosa” de l’Iglésias, i a l’any següent va ingressar com a actor professional a la companyia d’Enric Borràs que actuava al Novetats del Paral·lel. Tot seguit va continuar estrenant les obres del seu cunyat “La mare eterna” i “La reina del cor”, al Tivoli.

El lligam familiar i d’amistat feren que estrenés a l’Iglésias moltíssimes obres en els anys següents. Entre elles es poden destacar “La comedianta”, “En Joan dels Miracles”, “La barca nova”, “Girasol”, “Refós”, “L’home de palla”, “Joventut”, “L’alegria del sol”,  i “Flors del cingle”. Totes aquestes foren estrenades entre els anys 1900 i 1920 als teatres barcelonins El Principal, Romea, El Tivoli, l’Espanyol, novetats i tants d’altres.

També va estrenar  i representar obres d’altres autors catalans com “Els Pastorets” de Folch i Torres, sota la direcció del genial director Enric Giménez , junt amb una colla d’actors i actrius coneguts d’aquella època  com l’esmentat Sirvent, Pepa Fornés,  Maria Morera, Assumpta Casals, Bartomeu Pujol, Domènec Aymerich, Lluís Mir  i Pepeta  Gelabert. “El camí del sol”, “Andròmica”, “La reina jove” i “L’Eloi d’en Guimerà”. “L’endemà de bodes” i “La senyora àvia vol marit” de Pous i Pagès. “L’heroi”, “El místic” i “La nit de l’amor” de Rusiñol i algunes obres d’en Sagarra.

“Memorion”

Segons diu Jordi Vinyes, parent se: “s’aprenia les obres de memòria. Mai no feia servir  els apuntadors, era un “memorion”. Ell mateix es maquillava; es portava sempre que actuava les potingues maquilladores -ell tenia les seves disfresses- i les seves perruques. Era un professional perfecte”

“Tenia -continua dient Jordi Vinyes-  la veu molt bonica. La tenia cavernosa, amb molt ressonància, cosa que el portà a fer majoritàriament papers d’home gran”.

Joaquim Vinyes, visqué al carrer de la Morera, molt a prop del carrer de l’Hospital, on hi ha el “Teatre Català Romea”, teatre que ell va conèixer  molt de prop. Des de la seva última actuació l’any 1935 amb la companyia “Artistes Associats” per Catalunya, la qual havia trepitjat de punta a punta  fins els últims anys  de la seva vida, la seva dedicació a les arts escèniques  seria d’un espectador  més. Foren anys de soledat  i tristor. Solia anar a la Llibreria Milà a fer petar la xerrada amb els amos sobre teatre.

Oblidat

El 18 d’agost de 1946 va morir a l’edat de 75 anys  de la malaltia de Parkirson. Deixat i oblidat avui dia, crec que s’hauria de retre un homenatge al gran home que interpretà la majoria de les obres d’Ignasi Iglésias. Però no volem acabar sense fer menció d’unes ratlles que Josep Maria de Sagarra va dedicar-li en les seves memòries: “No sé si fou al Romea  o al Principal  que vaig veure per primera vegada “L’alegria que passa”, de Santiago Rusiñol. Tant la lletra com la música , del mestre Morera, m’ocasionaren la màxima satisfacció aconseguida fins aleshores  en el teatre. Sabia tots  els números musicals de memòria  i els cantava dia  i nit; a més intentava reproduir a la meva manera el famós discurs del pallasso. Aquell paper, el representava l’actor  Joaquim Viñas, que fou el qui va estrenar l’obre al Novetats quan jo encara anava amb faldilletes. Viñas era cunyat d’Iglésias. Projectava  un nas de botxí de retaull  (sic), un nas grandiós d’una comicitat  i d’una humanitat arravatadores (sic).  Tenia la justa veu  teatral  i el somriure filosòfic de l’amarga bonhomia. Poc podia suposar aleshores jo, criatura de deu anys, que aquell pallasso que em feia rodar el cap era l’excel·lent persona i l’excel·lent actor  que en plena maduresa, i dotze anys després, guarnit d’una capa vermella i d’un copalta grotesc, seria una de les figures que, damunt de les mateixes taules del Romea, estrenaria la meva primera obra dramàtica.”

Pau Vinyes i Roig