JOSEP BENET I MORELL

Cervera, Sagarra, 14 d’abril de 1920

Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 de març de 2008

Advocat, historiador i polític

Tot i haver nascut el 14 d’abril de 1920 a Cervera Josep Benet i Morell va passar part de la seva infantesa i joventut a Sant Andreu de Palomar. Tal com explica ell mateix en les seves memòries De l’esperança a la desfeta 1920-1939

“Quan jo havia complert uns dos anys, la botiga fracassà -es refereix al negoci  dels pares. (…) Els meus pares hagueren d’acceptar de refer la seva vida a Barcelona, invitats per uns parents de la part Morell, que tenien una lleteria i una petita fàbrica de xocolata a la barriada de Sant Andreu de Palomar. Eren Miquel Comas i Puig i Filomena Mora, aquesta parenta del meu avi   matern, Josep Morell i Mora. (…) Ens oferiren d’anar a viure a un habitatge  del carrer de Concepeción Arenal, 138, 1r.1a., el qual corresponia  a un dels pisos en què s’havia dividit la masia  de Can Magarola”. 

Pocs temps després passaria mig any a Cervera i set anys com escolanet a l’Escolania de Montserrat. I ja d’adolescent retornaria a Sant Andreu de Palomar fins que en casar-se amb l’andreuenca  Florència Ventura es traslladaria a viure a Barcelona. 

El proppassat 14 d’abril va fer 100 anys del seu naixement. Advocat de professió, polític per fidelitat al país i historiador per passió, Josep Benet va deixar una forta petjada en la historiografia catalana. Ha estat el senador més votat de l’Estat Espanyol (1977, per l’Entesa dels Catalans), candidat a la presidència a la Generalitat en la candidatura del PSUC en les eleccions autonòmiques del 1980 i director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i autor de nombrosos llibres, entre els quals Joan Maragall i la Setmana Tràgica; L’intent franquista de genocidi cultural contra CatalunyaLa mort del president Companys; Carles Rahola, afusellat; Joan Peiró, afusellat; Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat;…

En les esmentades memòries desgrana amb saviesa les seves vivències andreuenques. Parla del teixit associatiu andreuenc, de la lleteria dels seus oncles on hi despatxava, de la Unió Democràtica de Catalunya a Sant Andreu,… Descriu les hores passades a la Biblioteca Ignasi Iglésias amb aquestes paraules:

”En aquesta biblioteca, hi passaria un nombre incalculable d’hores, llegint, sense gairebé cap ordre -sense mestratge, guiat només per la meva intuïció i el meu afany de saber-, un nombre considerable de llibres, abans d’anar al front, l’abril de 1938, i després de tornar-ne.”. 

Va lluitar al Front del Segre i en finalitzar la guerra va ser cridat a fer el servei militar, i destinat a Càceres i Madrid després, fins que li fou reconeguda la condició de fill de vídua. A les memòries hi descriu la seva amistat amb l’Andreu Capdevila i Puig, treballador de la Fabra i Coats, destacat anarquista de la CNT i efímer conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya l’abril de 1937 i posterior president del Consell d’Economia de Catalunya.

Tanmateix, uns dels fets que van deixar una petjada forta en la memòria de Josep Benet, fou el bombardeig ocorregut l’11 de gener de 1938 al carrer d’Elisa García -actual de les Monges-, davant de les cotxeres andreuenques. Benet ens ho detalla així a les seves memòries: 

“L’any 1938, havia començat amb un seguit de bombardeigs sobre la ciutat.(…)

…el dimarts, dia 11, pocs minuts després de les set del vespre i mentre em trobava estudiant  en aquesta acadèmia -es refereix a la Cots-, es varen sentir les sirenes d’alarma que anunciaven el perill de bombardeig. S’apagaven els llums i al cap de poc temps se sentiren unes explosions llunyanes.

(…) 

Quan semblava que el bombardeig s’havia acabat, unes explosions fortíssimes ens van sorprendre: una bomba havia caigut molt a prop nostre.” 

Amb el seu amic i company d’estudis Jaume Clapés decideixen anar  al carrer d’Elisa García, on havia caigut la bomba. Segueix Benet amb el relat dolorós: 

“L’escena  que veiérem era paorosa: la bomba havia explotat prop de la porta del refugi antiaeri (de les Cotxeres del tramvia), quan els veïns, en no sentir caure més bombes, havien cregut  que s’havia acabat el bombardeig i començaven a sortir del refugi. Amb el meu amic fórem de les primeres persones que començàrem a atendre les víctimes. Recordo que, recollint un dels morts per col·locar-lo en una camioneta, que havia arribat abans que les ambulàncies, Clapés l’agafava pel cap i jo pels peus, i de sobte ens quedàrem cada un amb una part del cos: la metralla li havia segat les cames. No oblidaré mai aquest moment  de la meva vida”. 

Els avions feixistes de l’aviació legionària italiana havien deixat 9 morts en aquell bombardeig i ferits. Avui una placa davant del lloc dels fets ho recorda. 

Llàstima que la mort de Benet deixés inacabades les seves memòries; però aquest primer volum en son un gran tresor biogràfic que mereix ser rellegides constantment. Una lliçó de vida i de bona escriptura. A inicis del present segle era convidat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar (CEII), oferint una excel·lent conferència sobre la història contemporània de Catalunya. L’auditori de la biblioteca Ignasi Iglésias era ple de gent amb moltes ganes d’escoltar la lliçó magistral de l’historiador. En finalitzar la xerrada la Junta del CEII el convidà a sopar, i, entre plat i plat, explicava als assistents anècdotes de la política catalana, de les quals n’hi havia per sucar-hi pa. 

El 25 de març de 2008 moria a Sant Cugat del Vallès. Les seves cendres son enterrades al cementiri de Sant Andreu de Palomar. Si tot va bé i no hi ha cap entrebanc una placa commemorativa serà col·locada just a tocar del seu nínxol.El 28 d’abril de 2021 el CEII li va retre un homenatge en commemorar-se el seu centenari  -ajornat un any arran del Covid 19- amb la participació de l’advocada i política  Magda Oranich, l’historiador Josep Maria Solé Sabaté, el president del CEII i historiador  Jaume Seda, el seu biògraf Jordi Amat, persones que el van conèixer estretament, amb la presència de la seva vídua, Florència Ventura. La Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, a proposta del CEII i del Districte de Sant Andreu, va acordar anomenar la placeta de davant de l’Estació de Sant Andreu Arenal amb el seu nom. 

El 28 de juny de 2022, a la sala d’exposicions Antoni Arissa i Asmarats de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, s’inaugurava l’exposició “Josep Benet, entre la desfeta i el redreç” -amb un petit afegit textual i gràfic sobre la relació de Benet amb Sant Andreu de Palomar a càrrec del CEII-, produïda pel Museu Comarcal de Cervera i comissariada per l’historiador Jordi Oliva i Llorens amb l’organització del CEII i l’Òminum Cultural de Sant Andreu. Els parlaments van anar a càrrec de Pau Vinyes i Roig, historiador i vicepresident 2n del CEII; Lourdes Pinyol i Selva, presidenta d’Òmnium Cultural de Sant Andreu; Jordi Oliva i Llorens, comissari de la mostra, Jaume Seda i Mariné, historiador i president del CEII i Montse Benedí i Altés, regidora-presidenta del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu.  

Pau Vinyes i Roig