JOSEP CASANOVAS I CASANOVAS

Barcelona, Barcelonès, 2 de juliol de 1896

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 29 de maig de 1968

Sacerdot i rector de Sant Andreu de Palomar

Mossèn Casanovas havia nascut a Barcelona, seguint la seva vocació, va cursar estudis al Seminari Conciliar, sotsdiaca el juny de 1919, era ordenat sacerdot el 1920, any en que va ser enviat, com a vicari, a Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

El 1923 aniria a Sant Sadurní d’Anoia, desprès, el 1925, a Sant Joan de Vilassar i el 1926 a Santa Maria de Badalona, per a anar a Sant Martí de Provençals, amb mossèn Jaume Juliana, el juny de 1928, quan s’estava construint la nova parròquia de La Sagrera, però el 1932, l’any de la seva benedicció, ell marxaria, ja de rector, a Sant Jaume de Sesoliveres.

El gener 1934 va nomenat regent de Sant Vicenç de Mollet del Vallès, poble llavors de sis mil habitants, mig pagès, mig industrial, bastant conflictiu, que ell va procurar mantenir l’església al marge tot i simpatitzar amb la Lliga Catalana.

El juliol de 1936 l’església, que en mesos anterior ja havia patit atemptats incendiaris, va ser assaltada, cremada i enderrocada, perdent-se un patrimoni notable. Ell va fugir, s’amagà a Barcelona, finalment va ser detingut i tancat en un vaixell presó, l’Uruguay, ancorat al port de Barcelona.

Acabada la guerra va retornar a Mollet, engegà una junta d’obres, condicionà un local per a celebrar, el primer de juliol de 1939 posaven la primera pedra del nou temple i el 1946 ja el tenien del tot acabat, al temps que la Parròquia com a comunitat s’havia recuperat i funcionava en tots els àmbits.

El 1948 el bisbe Modrego el va destinar a Sant Andreu de Palomar, poble agregat a Barcelona el 1897, en una parròquia que anava recuperant-se molt lentament dels estralls de 1936, mossèn Josep Casanovas li va donar una empenta enorme, recuperant altars, enllestint obres. Pel fet de finançar la reconstrucció llogant cadires en les celebracions al preu de una pesseta, popularment el coneixien com “Mossèn Pesseta”.

Acabat el temple i veient-lo orfe, amb les grans proporcions i les parets nues, va encarregar al pintor local Josep Verdaguer la decoració de les parets amb temes bíblics o de la vida de l’Apòstol Sant Andreu, obra que començà el 1956 i l’acabaria el 1960, amb un resultat extraordinari, decorant Verdaguer, els anys següents, una dotzena de temples en tota la geografia catalana.    

Mossèn Josep Casanovas no va aturar-se, va dotar el temple de noves campanes, imatges, donant empenta i vida a la comunitat parroquial, sent estimat i reconegut. El 1990 mossèn Joan Galtés li va dedicar en homenatge un extens article centrat en el anys del seu ministeri i obra a Mollet

Joan Pallarès Personat