JOSEP DENCÀS I PUIGDOLLERS

Vic, Osona, 19 de maç de 1900

Tànger, Marroc, 13 de febrer de 1966

Metge i polític

Neix a Vic en una família humil. De ben petit, tota la família (matrimoni Dencàs, els dos fills i l’oncle) es traslladà a Sant Andreu de Palomar, al carrer de Casesnoves, 27 (actual carrer Gran de Sant Andreu). als baixos hi havia una farmàcia que regentava l’oncle, Càndid Dencàs, farmacèutic, amic i col·laborador de Josep Cararach i Mauri. També era membre del sometent.

Josep Dencàs, doncs, creixé en aquesta casa del carrer Gran, amb els seus pares, el seu germà i l’oncle farmacèutic, col·laborador en tasques socials i catalanistes. Fou boy scout i durant la joventut  compartia les tesis polítiques del conservadorisme català, probablement  per la influència  familiar. També per aquest motiu estudià medicina, tot i que preferís  l’advocacia  i, de fet, els estudis estudià dret. Acabada la carrera, començà a exercir i aconseguí un apreciable clientela a l’actual barri de Verdum, aleshores sense cap tipus  d’urbanització. L’any 1924 es casà amb Raimunda Cararach, filla del prohom de la Lliga Regionalista a Sant Andreu. el 1926 creà, amb el cirurgià doctor Marí Guinart, la Clínica Sant Jordi, amb l’ajuda inestimable del sogre Cararach, també metge respectat al barri.

Durant els anys vint  començà a interessar-se pel catalanisme d’esquerres i, en un viatge per Europa amb la seva esposa, conegué personalment Francesc Macià, futur president de la Generalitat de Catalunya. L’admiració de Dencàs per Macià fou total i ben aviat començà  a militar a Estat Català. Fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya , per Barcelona, a les eleccions de juny de 1931, i també a les eleccions al Parlament  català de 1932, del qual arribà a ser secretari.  Per aquestes dates, Dencàs es desvinculà de la Clínica Sant Jordi.

Fou també president de les Joventuts d’Estat Català i màxim activista d’ERC de Sant Andreu, amb seu al Casinet (plaça del Comerç, l’Avenç Obrer Català). Va crear , amb els germans Badia, els escamots, esquadres armades que havien de ser l’avantguarda de la revolta del sis d’octubre  de 1934. Encara algú explica com havien vist  desfilar aquests joves uniformats a la plaça del Comerç.

Francesc Macià l’integrà en el seu equip de govern, com a conseller de Sanitat i Assistència Social  (de gener de 1933 a setembre de 1934); un cop mort Macià, Lluís Companys li confià la conselleria  de Governació (de setembre a octubre de 1934), després de cedir a pressions del grup d’Estat Català. La seva voluntat era desarmar tant el sometent com les milícies sindicals , el seu gran temor, i així ho feu.  Fou un dels impulsors d ela revolta del sis d’octubre de 1934, però després de la derrota fou l’únic membre del govern de la Generalitat republicana que aconseguí escapar, a Itàlia. Ha estat molt discutit per la seva actuació d’aquelles jornades i se l’ha acusat, sense cap mena de raó, de col·laboració amb el feixisme i amb Mussolini; el cert és que només atracar el vaixell a Itàlia, l’esperaven membres de l’exèrcit  per empresonar-lo.  Només la intervenció  del famós advocat francès Henri Torres, que desplegà una campanya internacional, aconseguí  que Josep Dencàs i  la seva família poguessin tornar a Barcelona el 1936, ja separat d’ERC, per defensar-se al Parlament . Al final d’aquell any marxaren una altra vegada, ja iniciada la Guerra Civil i per temor de ser blancs dels anarquistes de la CNT-FAI, i després de passar per França, desembarcaren a Tànger, on fundà dues clíniques i fou un metge apreciat.

A Dencàs se li deu la construcció de la Biblioteca Infantil  de la plaça de les Palmeres i l’escola bressol el Mar del carrer de Castellbell, així com la proposta de situar la Casa Bloc a Sant Andreu. Morí el 1966 després de fer una breu visita a Sant Andreu de Palomar.

Jordi Rabassa Massons

JOSEP DENCÀS I PUIGDOLLERS