JOSEP MANYANET I VIVES

Tremp, Pallars, Jussà, 7 de gener de 1833

Sant Andreu de Palomar, 17 de desembre de 1901

El Pare Manyanet va néixer a Tremp, restant orfe de pare de ben petit, va poder estudiar als escolapis de Barbastre i desprès als seminaris de Lleida, i de la Seu d’Urgell, sent ordenat prevere el 9 d’abril de 1859.

Bibliotecari i secretari del bisbe d’Urgell Josep Caixal, el 1864 va fundar la congregació religiosa masculina dels Fills de la Sagrada Família a Tremp i, el 1874 a Talarn la femenina que actualment es denomina Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.

El Pare Manyanet instal·la la seva congregació a Barcelona, fent gran amistat amb Josep Maria Bocabella, impulsor d’un gran temple dedicat a Sant Josep. Aquesta amistat va ser definitiva per a que finalment s’adoptés la idea que preconitzava Manyanet des de 1862 de construir un gran temple dedicat a la Sagrada Família, sent també definitiva la seva intervenció per a que l’arquitecte Antoni Gaudí es fes càrrec de la obra començada, l’amistat entre Bocabella, Manyanet i Gaudí va ser llarga, constant i estreta tota la vida.

El 1877 el Pare Manyanet va venir a Sant Andreu a predicar uns sermons de Quaresma, adonant-se de l’oportunitat d’establir aquí la gran escola que volia fundar a Barcelona, una escola Jesús Maria i Josep, coneguda popularment com “Els Padres”, que obriria les seves portes passat l’estiu del mateix 1877.

En vida, el Pare Manyanet va fundar nombroses escoles, Reus, Vilafranca, Molins de Rei, creixent la de Sant Andreu i el 3 de novembre de 1898 va fundar amb la Mare Encarnació Colomina, el Col·legi Mare de Déu dels Àngels, a la Sagrera, per a l’ensenyament de noies.

El Pare Manyanet va viure algunes temporades a l’escola de Sant Andreu, al carrer Sant Sebastià (abans travessia del Mar), on per fundar l’escola havia adquirit aquell 1877 la masia de Can Llobet, que anà ampliant adquirint els terrenys del voltant, el mateix que es va fer a la Sagrera amb el Col·legi Mare de Déu dels Àngels.

Manyanet tenia nombrosos amics a Sant Andreu de Palomar, on era molt conegut i respectat, en aquest ex-municipi hi va residir permanentment els darrers anys de la seva vida, amb la salut prou malmesa.

El 8 de desembre de 1901, festa de la Puríssima, va oficiar l’Eucaristia, però en acabar la missa es va posar al llit i ja no es tornaria llevar, morint la matinada del 17 de desembre, sent el seu enterrament una gran mostra de dol a Sant Andreu de Palomar i sent enterrat al seu cementiri.

El 1929 les seves restes van ser traslladades a la capella de l’escola i el Papa Joan Pau II el va beatificar el 1984 i canonitzar a Roma el 16 de maig de 2004, llavors les serves despulles van ser traslladades a l’altar major de la capella, que el 1967 s’havia convertit en Parròquia de Jesús Maria i Josep, i canvià aquest nom per el de Parròquia de Sant Josep Manyanet.

 

Joan Pallarès-Personat

Josep Manyanet