JOSEP MORATALLA I MARTÍNEZ

Motilla del Palancar, la Manchuela, Conca, 2 de juliol de 1918

Barcelona, Barcelonès, 3 de novembre 2017

Comerciant i activista veïnal

Josep Moratalla i Martínez, va ésser un home del segle XX. La seva petjada ens ha dibuixat un home d’acció i compromès amb la justícia social i cultural. Nascut en un petit poble de la  Manchuela, a la província de Conca, Motilla del Palancar. Les primeres lletres les fa a l’escola del poble. En morir l’avi, propietari d’una fàbrica de xocolata, els hereus no es posen d’acord.  El pare se’n duu la  dona i els fills cap a Barcelona a la recerca d’una nova oportunitat laboral i vivencial. És la Barcelona de la post Exposició Universal de 1929 on en Josep Moratalla descobreix la fam i la misèria de centenars d’obrers sense feina. Viurà l’esclat república del 14 d’abril del 1931. És durant la República on reforça la seva vena acadèmica amb l’aprenentatge de noves matèries i llengües. Ho farà a l’Akademio Laboralista Esperanto de Sants. S’afilia al Bloc Obrer Camperol (BOC), formació reconvertida anys després en el Partit Obrer d’Unificació Marxista. Des del POUM viu el sollevament militar i civil del 19 de juliol a Barcelona. Sense pensar-ho ni un sol moment i amb l’esperit jovenívol s’allista a les milícies del POUM i se’n va a combatre al Front d’Aragó. Ferides lleus, cansament i desànim són les lliçons que ha d’aprendre en ple conflicte. L’esperit revolucionari li dóna coratge per seguir defensant la causa republicana. 

En finalitzar la Guerra Civil s’exilia a França, essent reclòs als camps de concentració  d’Argelers i Sant Cebrià , a la Catalunya del Nord. Per sortir de la fam i del fred s’enfila a la Companyia de Treballadors de Brest, a la Bretanya. Amb l’ocupació de França pels nazis alemanys es veu obligat a fugir de nou. Fuig cap a Baiona, on coneixerà una noia devota del Partit Comunista  de la qual s’enamorarà. La guerra els separà i l’amor, tanmateix, quedarà en el record com un tresor inesborrable. Finalment decideix traspassar la frontera pirinenca i en creuar-la es detingut. Malgrat tot, té la sort que un dels policies es conegut seu i roman poc temps a la presó. Ha de fer per nassos el servei militar, primer al Marroc i després a Santiago de Compostel·la. En acabar de fer soldat retorna a Barcelona. Entra a treballar en una fàbrica de sabons i fa activisme polític clandestí refundant de nou el POUM. Si no fos poc, es fa maçó, motiu pel qual serà detingut i empresonat el 1954. Jutjat i condemnat a 6 anys i un dia. 

En sortir de presó viu a Sant Andreu de Palomar. A les acaballes dels anys seixanta, Moratalla s’implica de valent en la vida associativa andreuenca. Serà un dels fundadors de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, sense figurar com a tal per tal d’evitar les represàlies repressives del règim franquista. Amb l’arribada de la democràcia reprendrà de valent la vida política, formant part de la direcció andreuenca del PSC, com a conseller de Cultura del Districte de Sant Andreu i esdevenint un dels puntals de l’Associació de Defensa de la Gent Gran (ADEGG). Condecorat amb la Creu de Sant Andreu per part del districte de Sant Andreu i amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona. Segons ens comentava una de les seves dues filles, la Cristina -activista cultural com son pare-, els darrers dies de la vida del seu pare la lucidesa no va deixar mai de funcionar, atès seguia amb preocupació el retrocés democràtic de l’Estat espanyol davant la repressió de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Qui escriu aquestes ratlles va tenir el gran goig de poder-lo entrevistar llargament per al projecte de “Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982)”. 

Pau Vinyes i Roig