MARTÍ POUS I SERRA

Sant Andreu de Palomar, Barcelonés,1910

Sant Andreu de Palomar, Barcelonés, 25 de gener de 1997

Historiador i activista cultural

Martí Pous i Serra –per a molts el Senyor Pous– fou un divulgador de la història local. Estudià a l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i a l’Acadèmia Víctor. De ben jove fou un entusiasta de l’excursionisme i membre de la Secció excursionista de l’Ateneu Sant Lluís de Gonçaga –més conegut com Els Lluïsos–. Trepitjant, sempre que podia, la geografia del nostre petit país, així com realitzant alguna escapadeta fora de les nostres fronteres. Els darrers estudis els feu a l’Escola Industrial. Entrà a treballar a la Fabra i Coats on, anys després, es jubilaria. Militant als anys de la República d’Acció Catalana i de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Casat amb Rosa Llambí i Clapés, una de les nebodes de mossèn Joan Clapés i Corbera. Segurament aquest fet el feu encerclar una bona i estreta amistat amb l’autor de les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, tot coent-li el cuc de la passió per descobrir i fer conèixer el passat del seu poble de naixença. Als trenta anys, el jove Martí Pous esdevé subscriptor de les esmentades Fulles històriques. Durant la guerra del 36 les passaren una mica magres, com molta altra gent. En Pous se’n surt per casualitat d’una mort segura; la bomba de l’estació de França del gener de 1939, ja que una decisió de darrera hora el fa desdir-se d’anar-hi. Els primers anys de la postguerra no deixen de ser tranquils, ja que la por i la gana són el plat fort de la vida quotidiana. A casa escolta d’amagat la ràdio clandestina, la Pirenaica i la BBC, sobretot aquesta darrera per tal d’estar al dia del conflicte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, atès que la majoria de ràdios i periòdics espanyols es decantaven favorablement cap al bàndol germànic. Col·laborador incansable de la vida cultural d’Els Lluïsos de Sant Pacià, en aquesta entitat de signe conservador i catòlic hi deixà una forta petjada. Anys després també fou col·laborador d’Acció Social i de la Junta del Patronat de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. El 1983 es convertí en un dels fundadors de l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar, que esdevindria el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias el 1987 d’on, a més, en fou el primer president, ja que l’Arxiu passà a mans públiques. Des del Centre d’Estudis impulsà la revista d’estudis històrics Finestrelles i els monogràfics Llibre de Finestrelles, on hi va publicar reconeguts treballs de recerca. Aquella embranzida, que la jubilació li havia donat en forma d’ales i llibertat, el feu participar en múltiples conferències i tertúlies, sobretot en escoles. Alliçonava de valent sobre el passat del seu poble, convertint les seves sàvies paraules en espurnes d’ admiració per a qui l’escoltava. Escoltar-lo esdevenia quelcom solemne i gratificant al mateix temps. Fins el 1997, any de la seva mort, en Pous fou president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. A les tardes, en el mateix Centre d’Estudis, el senyor Pous oferia els seus coneixements a estudiants , investigadors i curiosos que, deixats anar per aquells coneixements, s’endinsaven dins del màgic món del passat històric. Col·laborador habitual de la revista Sant Andreu de Cap a Peus, on publicava raonats i documentats articles d’història andreuenca. El 1984 va ser l’encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar.

El 2002, cinc anys després del seu decés, el Centre d’Estudis li dedicà un monogràfic de la revista Finestrelles sota el títol Miscel·lània Martí Pous i Serra (1910-1997). Avui un institut de secundària, situat en una de les naus rehabilitades de la Fabra i Coats, du el seu nom com a llegat pòstum d’un savi andreuenc que ens va deixar una petjada humanista inesborrable.

Pau Vinyes i Roig