MONTSERRAT SALA I GUINART

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 27 de març de 1928

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 19 de desembre de 2023

Cosidora del ram del tèxtil i mestressa de casa

Infantesa

Filla de Policart Sala i Fortuny i de Maria Guinart i Vilallonga. El seu pare va ésser futbolista. Va jugar amb l’Avenç de l’Esport i la Unió́ Esportiva Sant Andreu, amb qui va ser campió́ de Catalunya el 1920-1921. El pare era nascut al carrer de Sant Mateu, a Sant Andreu de Palomar, i la mare a Santa Coloma de Gramenet. Per part materna tenien una espardenyeria a Santa Coloma de Gramenet. De petita viu al carrer de Peronella, on neix. Després es trasllada a viure al carrer Doctor Santponç. Alumne de les monges de les Dominiques, durant la guerra en ser prohibides a les ordres religioses se’n va estudiar a l’escola dels Padres, aleshores secularitzada com escola i convertida en educació́ mixta i gestionada per una cooperativa de pares i mares. Durant quatre anys per motius familiars viu a la Sagrera. La germana Carme Sala, cinc anys més petita, se n’anirà̀ a viure a Alemanya, on viu actualment.

Joventut i matrimoni

De ben jove, als 14 anys, entra a treballar a la fàbrica tèxtil Fabra i Coats, fent de cosidora de les xarxes de pescar. Segons la Montserrat: “una feina molt neta i molt maca”. Tindrà̀ com a cap a Leonci Carcassona, durant anys president del Cercle Cultural Els Catalanistes. Als 17 anys, coneix el qui serà̀ el seu futurs marit, en Benet De La Cruz Camacho -la família originària de Guadalajara. Es coneixen en un festa d’una amiga mútua. Es casa amb als 22 anys -el marit en té 25-, a la parròquia de Sant Pacià̀ de Sant Andreu de Palomar, el 1950. Oficiant la cerimònia mossèn Alexandre Pech, rector de l’esmentada església. Aleshores, el matrimoni se’n va viure al carrer Rubén Darío amb Riera de Sant Andreu. Al cap de dos anys de casats neix el fill gran, en Cèsar, i el 1965 el petit, en Xavier. En Cèsar de gran serà̀ dissenyador industrial i en Xavier, fotògraf. En néixer el fill gran el marit li aconsella que deixi la feina. Segons la Montserrat: “El meu marit no volia que anés pels carrers de Sant Andreu sola i amb la criatura cap a la feina, ja que hagués deixat el nen a la “Casa Cuna” de la Fabra i Coats”.

Vivint la vida….

Un cop deixa la feina es dedica en cos i ànima a cuidar, primer, els fills, i després els pares i sogres. A més de fer de cuidadora ha de fer les feines de la llar: netejar, cuinar, estendre la roba… Feines poc valorades, les quals es fan gràcies al sacrifici de moltes dones. El marit treballarà̀ als tallers de Valentí́ Téllez del carrer de Coroleu, a Sant Andreu de Palomar. Anys després, farà̀ de mecànic a Condiesel de Sant Cugat del Vallès, empresa especialitzada en subministrar materials per a la construcció́ de cotxes, a fàbriques com la SEAT. El matrimoni a les estones lliures gaudiran dels balls amb orquestra a la SC La Lira i a la Rosa (La Llum Andreuenca). També́, quan poden, van als cinemes del poble: l’Atlàntida, el Recreu, l’Odèon i el Victòria. L’any 2000 celebren les noces d’or a Sant Pacià̀, oficiant la missa mossèn Xavier Casas. Sòcia 2177 del Casal d’Avis Bascònia, de l’Associació́ en Defensa de la Gent Gran i de l’Associació́ de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. El 27 de novembre de 2013, després d’una llarga infermetat, mort als 88 anys el seu marit. Els darrers anys de la seva vida els viu molt ben acompanyada pels seus fills, nora i la néta Jana de qui diuen que s’assembla molt a l’àvia.

Pau Vinyes i Roig

Montserrat Sala i Guinart_foto Xavier de la Cruz i Sala