NÚRIA GISPERT I FELIU

La Sagrera, Barcelonès, 6 de juny de 1936

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 16 de setembre de 2020

Activista social i política

Isabel Roig i Fransitorra (1932-2008) va explicar a qui escriu aquestes línies, el seu fill, una anècdota de temps de la lluita antifranquista. Ella i la Núria Gispert anaven cap a un acte clandestí en un sis-cents carregat d’octavetes reivindicatives -si no vaig errat direcció a Montserrat-, per sort no van ser descobertes i van poder lliurar el material. Sembla ser que en ser dues dones i fervorosament creients, passaren desapercebudes. En aquells anys totes dues militaven en el moviment Cristians pel Socialisme i a nivell local en Grup dels Drets Humans de Sant Andreu de Palomar, vinculat a la parròquia andreuenca, aleshores dirigida pel capellà progressista Josep Camps i els seu ajudant sacerdot Ignasi Pujades. 

Nascuda el 6 de Juny de 1936, dies abans de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, en el si d’una família benestant. El seu pare Bonaventura Gispert fou metge de professió i destacat prohom de la Sagrera. Als 14 anys se’n va de voluntària a la barriada de Can Tunis ajudant a les mares solteres, prostitutes i famílies desestructurades. Fa estudis i es diploma en magisteri. Membre de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar des dels seus inicis, participant en la fundació de la vocalia de les Dones. El seu cristianisme compromès la fa participar en diverses assemblees de cristians de base, entre 1969 i 1979.

En les eleccions municipals de 1979, les primeres democràtiques d’ençà de la República, és elegida com a regidora en la candidatura del PSUC. Temps després es donarà de baixa d’aquesta organització política i farà el pas vers el PSC, on repetirà com a regidora per aquesta formació fins el 1995. Essent la regidora de Centres Cívics. El 1986 l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar ha de renovar mitja junta directiva, es presenta com a candidata a vicepresidenta en una candidatura promoguda per una part del PSC de Sant Andreu i el vist-i-plau del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, essent derrotada per la candidatura continuista presidida per Jaume Domènech. Son els anys dels estira-i-arronsa entre l’entitat veïnal i l’administració local, sobretot en l’afer de la recuperació de la Rambla de Sant Andreu. Dins del PSC farà costat a Raimon Obiols.

En deixar la política es vincula activament de nou amb l’església. Entre 1998 i 2004 ocuparà la presidència de Càritas Diocesana de Barcelona i entre 2002 i 2004 serà presidenta de Càritas Espanya. Membre de la Fundació Trini Jove, del Club Natació Sant Andreu,  de la Fundació Pere Tarrés, de la Fundació Internacional Olof Palme, del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l’Esplai i de l’Associació Consell de Cent, integrada per ex-regidors i ex-regidores de  l’Ajuntament de Barcelona. 

El 2002 rep la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, el 2013 és finalista del Premi Català de l’Any i el 2014 rebia la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya. El 2013 és la pregonera de les festes de la Mercè.

Era una persona propera i afable. Sabia escoltar i procurava el bé per als més necessitats. Casada amb el metge i activista comunitari Enric Vidal i amb tres fills, Enric, Quim i Núria; vivia al carrer de Neopàtria de Sant Andreu de Palomar. Després de ser operada d’un càncer va patir una aturada multi-orgànica que li causà la mort el 16 de setembre d’aquest any. En saber-se el seu decés les mostres de condol es feren present immediatament entre la classe política i social del país. Núria Gispert ha estat una lluitadora incansable i ha deixat una petjada inesborrable. 

Pau Vinyes i Roig