PERE FRANQUESA I GRAU

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 1930

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 24 de novembre de 2021

Farmacèutic

Fill de Joan Baptista Franquesa i Ferrà, de qui heretà el negoci farmacèutic de la plaça del Comerç, després que el seu germà Ramon decidís obrir una nova farmàcia a Sant Joan d’Horta, i de Rosa Grau i Maurí, de Cal Querido de Sant Andreu i cosina del polític i reconegut metge Josep Cararach i Maurí. El seu pare havia comprat l’actual farmàcia Franquesa el 1923, la qual lluïa, ja aleshores, d’una dilatada trajectòria de comerç andreuenc des de la seva fundació el 1842. Esdevenint la farmàcia més antiga del nostre poble. 

Segons el propi Pere Franquesa  a Testimonios para la historia: “Som tres germans: dos són farmacèutics i una noia que no ho és. Al principi, el pare tenia dos dependents, però per causa de la Guerra Civil es va quedar sense cap ajuda i el meu germà i jo, que aleshores teníem vuit i deu anys respectivament, vam haver de treballar-hi”.  Seguint el consell del pare, en Pere i el seu germà Ramon es van decantar per estudiar farmàcia, fent possible que la nissaga familiar pogués continuar. I de fet ha continuat amb dos dels seus fills, en Jordi i en Joan, i un net fill del Joan, en Daniel. Els altres dos fills, en Pere i en Xavier, s’han dedicat a d’altres quefers professionals. Tanmateix, cal tenir present l’ajut inestimable de la seva dona, la Montserrat Borràs i Borràs, amb qui va gestionar el negoci familiar. 

Gràcies a la seva perseverança la farmàcia ha mantingut l’estil alfonsí dels mobles i fins i tot, després de l’arribada dels cèntims d’euro, la màquina enregistradora  va tornar a funcionar a ple ritme. També ha estat escenari de rodatges cinematogràfics i televisius com la pel·lícula de Ventura Pons El vicari d’Olot, on un jove Fernando Guillem fa d’apotecari. A mesura que els anys han anat passant s’han especialitzat en productes farmacèutics de fabricació pròpia elaborats per en Jordi Franquesa, amb una línia de cosmètics anomenada 1842.

En l’esmentat reportatge Pere Franquesa  reflexionava al voltant de la seva professió amb aquestes paraules: “ Allò que més m’ha sorprès durant tota la via  professional és el fet que, en cinquanta anys, la farmàcia i la medicina en general han canviat més que en tres-cents anys . La mare va morir  de tuberculosi pulmonar als quaranta-vuit anys, el mateix dia del meu desè aniversari. Al cap de vint anys, el pare deia que si hi hagués hagut l’estreptomicina, la mare es podia haver salvat. Aquesta és una realitat que exemplifica la importància dels canvis.

Pau Vinyes i Roig