PERE MASSANA I AMBRÒS

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 16 de desembre de 1932

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 23 de març de 2022

Dibuixant

La primera quinzena  de març de 1988 la revista local editada per l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar -aleshores encara no era de les veïnes  Sant Andreu de Cap a Peus publicava una entrevista a Pere Massana, titulada “Pere Massana i Ambròs, un home de partit”. En ella en Pere se’ns mostrava tal com era, un home humil i sense cap mena d’intenció d’escalar posicions professionals en política. Era un home de partit, i pel partit es lliurava en cos i ànima. Sense persones com en Pere Massana i la seva companya Núria Garbaccio se’ns faria difícil entendre el que representa avui Esquerra Republicana de Catalunya. És gràcies a ells que en les hores més complexes, durant la dictadura feixista així com durant Transició i els primers anys de la democràcia, que van mantenir la flama encesa dels ideals d’una organització que representativa de l’esquerranisme, el republicanisme i la lluita pacífica per una Catalunya lliure i socialment justa. Malgrat les adversitats i els resultats electorals poc favorables dels primers anys del postfranquisme es van mantenir fidels al partit de Macià i Companys i això els honora molt.  I Pere en va ser un bon exemple d’aquesta vivència i pertinença. Ell es considerava un socialista de cap a peus i un independentista i andreuenc de pedra picada. 

Nat a Sant Andreu de Palomar l’any 1932, en plena efervescència republicana. De família modesta i primer polític actiu de les seves arrels familiars. Esdevenint un dels impulsors d’ERC a Sant Andreu de Palomar després de la mort del dictador Francisco Franco i anys després, a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, president del Casal Lluís Companys d’aquesta organització política al districte de Sant Andreu. Professionalment dedicat al món de la il·lustració. Destacant els seus treballs en el camp de la joguina infantil i juvenil. També va il·lustrar cartells per les campanyes d’ERC, com la de la defensa del català a l’escola. Amb la seva esposa, la Núria, vam trepitjar mitja Catalunya, amb el sis-cents que conduïa ella, en diverses campanyes polítiques i més d’un cop acompanyant a Heribert Barrera, secretari general de l’organització republicana, a mítings i a retornar-lo a casa seva. Més enllà de les hores de feina omplia les estones de lleure amb la família  i el partit. En Pere va transmetre el seu humanisme i el seu catalanisme progressista als seus fills, la Meritxell -qui seguiria les mateixes passes en el món de la il·lustració que el seu pare- i en Pere, un filòleg i apassionat actor de teatre, qui ens va deixar massa d’hora als 48 anys de vida, en plena acció creativa. Els nets, l’Adrià i l’Helena, són la mostra fefaent que el llegat de l’avi no ha estat en va i en segueixen el seu mestratge. 

Pau Vinyes i Roig