ROSA MARIA SARDÀ I TÀMARO

La Sagrera, Barcelonès, 30 de juliol de 1941

Barcelona, Barcelonès, 11 de juny de 2020

Actriu

La gran de cinc germans; en Fede, copropietari de la sala Luz de Gas; en Santi, exdirector del Parc d’Atraccions del Tibidabo, en Joan, mort en plena joventut, i en Xavier, periodista de renom. En morir la mare, practicant a la Clínica La Rosa, quan els germans encara eren petits la Rosa Maria els va d’haver de fer de mare. Família arrelada al món del teatre, ja que el seu besavi, la seva àvia i la seva cosina van ser actors de teatre. Autodidacte com a actriu. Va fer les seves primerenques passes en el món de l’espectacle al teatre de l’escola dels Padres -l’actual col·legi Pare Manyanet-Sant Andreu-, on els seus germans hi van cursar estudis. 

De jove va treballar a l’empresa alemanya Saënger, situada al carrer del Barri Vermell del Bon Pastor. Empresa dedicada a la construcció de conductors elèctrics i de friso. Amb el seu exmarit, el component de La Trinca i promotor musical Josep Maria Mainat, van viure uns anys a l’antic carrer de les Filatures -actualment extensió de la Rambla de Fabra i Puig- i a ella i als components de La Trinca se’ls veia molt sovint pel bar La Pubilla de la rambla andreuenca. Després se’n van anar a viure a Horta. 

Del teatre d’aficionats fa el sal el 1962 al professional. Farà teatre amb les millors companyies del moment, televisió i cinema. Participarà en obres de teatre de Josep Maria de Sagarra, Alfonso Paso, Samuel Beckett, Adolfo Marsillach, Josep Benet i Jornet i d’altres, així com de directora. A la televisió serà la presentadora de diversos programes com Festa amb Rosa Maria Sardà i en cinema actuarà en més de cent pel·lícules i amb els millors directors de l’època.  La Reina de Espanya de Fernando Trueba, serà la darrera intervenció com actriu, pel·lícula estrenada el 2016.

Pròxima al PSC i a l’unionisme, va rebutjar la concessió de la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya el 1994, pel posicionament contrari a la convocatòria del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En vida va rebre diferents premis i homenatges com el Memorial Margarida Xirgu (1979-1980), el Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Porqué le llaman amor cuando quieren deciri sexo? (1994), el Fotograma de Plata (2003) i la Medalla d’Or de l’Acadèmia Espanyola del Cine (2010). Se’n va una actriu i el cel rep una nova estrella.

Pau Vinyes i Roig