SALVADOR CASAS I PUJOLS

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 10 de juliol de 1926

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 23 d’agost de 2020

Activista cultural

Membre fundador i de la directiva del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, on hi va deixar una forta petjada. Home de poques paraules però de conviccions fermes i valentes. Mai tenia un no per ningú. De petit va educar-se sota el patronatge dels mestres republicans de l’escola municipal Ignasi Iglésias, entre els quals Josep Maria Roig i Llop -oncle avi de qui escriu aquestes ratlles-, l’Enric Gibert i Camins, Montserrat Roca i Baltà -futura directora de l’escola Teresa de Jesús- i Angelina Colubret i March -publicista d’ERC de Badalona. De gran en seria un dels promotors de la creació de l’Associació d’Exalumnes de l’Escola Ignasi Iglésias.  

Va ser un dels artífexs de la recollida de signatures per a dignificar en un espai públic de Sant Andreu de Palomar la figura de la pedagoga Montserrat Roca i Baltà (1892-1982), aconseguint que la plaça del triangle dels carrers Virgili i Santa Coloma fos batejada en honor a l’il·lustre mestra nascuda a Cuba. Anys després, de nou aconseguiria, gràcies a la recollida de signatures, que la nova escola del carrer d’Irlanda fos anomenada Mestre Gibert, en homenatge al pedagog Enric Gibert i Camins -primer director de l’escola 26 de Enero, institució inaugurada poc temps després de l’acabament de la Guerra Civil, el curs 1942-1943, i actualment amb el nom Arc Iris. Ambdós mestres fundadors de l’escola Ignasi Iglésias.

També, fou un dels mantenidors de l’ofrena floral a la tomba d’Ignasi Iglésias, situada al Cementiri de Sant Andreu de Palomar, fins i tot en els anys repressius de la dictadura del general Franco, fent-ho clandestinament en alguna ocasió. El seu instint captiu en homenatjar els grans poetes catalans com Jacint Verdaguer i Joan Maragall, a més de l’esmentat Iglésias, el feren mereixedor d’elogis de tota mena. 

La sala de consultes de l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu duu el seu nom en reconeixement a la gegantina tasca de recopilar cartells, fulletons d’entitats i revistes que després faria donació a l’equipament municipal. Se’l solia trobar per les nits amb una bata blava -talment com si fos un operari d’una empresa pública- arrancant cartells que després dipositaria a l’arxiu del districte. Els anys setanta, vuitanta i noranta son ben representats a nivell de cartellisme i documentació gràcies a la seva tossuda tasca de recopilació. D’altra banda, solia recollir al local de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar exemplars del Sant Andreu de Cap a Peus, cada cop que sortia al carrer el butlletí veïnal, repartint-lo entre biblioteques i arxius públics i privats. Assidu lector de ca l’Ardiaca, l’hemeroteca de la ciutat de Barcelona.

En fer les onomàstiques assenyalades dels vuitanta i noranta anys, a principis de juliol, era homenatjat pels seus companys de junta del CEII. Qui escriu aquestes ratlles va tenir el plaer de tractar-lo en mes d’una ocasió arrel de ser secretari durant un llarg temps de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. No crec anar errat si expresso en nom de la l’actual Junta Directiva del CEII la gran pèrdua que significa la seva mort. Tot i això, en som continuadors de la seva tasca en pro de la recuperació de la memòria històrica. Casas no era historiador de professió, però actuava com si ho fos, atès tenia una ment prodigiosa i això el feia mereixedor d’esdevenir un cronista local de primera categoria. 

Pau Vinyes i Roig