TERESA PUIGDOLLERS I GILI

Celrà, Gironès, 17 de febrer de 1892

Ciutat de Mèxic?, Mèxic, circa 1984

Infermera i política (1)

Va ésser una de les fundadores de la Federació Internacional de les Lligues dels Drets de l’Home i del Ciutadà, constituïda a Madrid el 1913, amb l’objectiu d’estendre i afirmar els drets individuals inherents a la personalitat humana. Entre els seus membres cal destacar personalitats i intel·lectuals del moment com Salvador Dalí, Manuel de Falla, Manuel Azaña, José Ortega y Gasset, Joan Miró, Federico García Lorca…

Amb l’adveniment de la República inicià la militància a ERC. El 16 d’abril de 1934 s’inaugurà a Sant Andreu de Palomar, l’escola bressol El Mar, la primera impulsada pel Segell Pro-Infància, campanya promoguda pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya seguint els models francès i danès. En fou la primera directora.

El febrer de 1935 ingressà a la Lògia Manuel Ruiz Zorrilla, núm. 21 de Barcelona, i dos mesos després, a la Gran Lògia Regional del Nord-est.

El 15 de juliol de 1936, dos dies abans del cop militar feixista, participà en un míting feminista en contra de la guerra organitzat per l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar, on va fer de presentadora i en el qual participaren com a oradores Elionor Vinyerta, Mercè Mercader, Gavina Viana i Reis Bertral. Durant la Guerra Civil exercí el càrrec de vicepresidenta de l’organització governamental Pro-Infància Obrera.

A la fi de la Guerra Civil s’exilià a França amb els seus fills, Francesc Espriu i Puigdollers (1916-2008) i Teresa Espriu i Puigdollers (1920-2013). En arribar a la frontera el fill es separat de la mare i germana i traslladat al camp de concentració d’Argelers de la Marenda. L’1 de febrer, mare i filla, arribaren en un comboi a Grazay (Mayenne) on van romandre fins que el 13 de juliol s’embacaren, a Bordeus, a bord del Mexique, amb la seva germana Elvira (1880-?) i els seus nebots Elàdia Faraudo i Puigdollers (1899-1979), David (1904-1980), Gastó (1906-1962) i Enric (1907-1985). Arribaren al port mexicà de Veracruz el 27 de juliol de 1939. Segons la fitxa que el Servicio de Migraciones dels Estats Units de Mèxic li obrí en arribar, estava divorciada i la seva professió era infermera i llevadora. A Mèxic s’integrà en una lògia maçònica. La filla es casarà amb Arcadi Artís i Gener, germà del polifacètic «Tísner». El 1969, trenta anys després de separar-se’n, es retrobarà a París amb el seu fill Francesc, que havia esdevingut un reconegut pintor i escultor, i fundador del Front Nacional de Catalunya. A partir dels anys 1970 sovinteja les estades a Catalunya, adquirint un apartament a Castellterçol. Segons el seu net, Màrius Lleget i Cabedo, no abandonà el seu compromís catalanista, però a l’exili mexicà va estar molt influenciada per la figura de Lev Trotski.

Fou jutjada en absència per maçona el setembre de 1950. L’informe de la Comissaria General Politicosocial de la Delegació General de Seguretat l’assenyalava com persona d’idees d’esquerres, la qual va pertànyer a Esquerra Republicana de Catalunya. Com que no la localitzaren, arxivaren l’expedient el 18 de juny de 1951.

Pau Vinyes i Roig


[1] Publicada primerament a memoriaesquerra.cat per l’autor.