VICENÇ MARCO LÓPEZ

??

??

Obrer metal·lúrgic i sindicalista

Entre els estats que donaven suport a la República Espanyola sobresortien Mèxic i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URRS). Sobretot la URSS va ser el que més ajut militar i econòmic va donar al règim republicà espanyol. Referent de l’ajut, tot i que amb interessos estratègics i polítics, la Unió Soviètica va esdevenir un recolzament cabdal per a la República. S’organitzaren un seguit d’actes d’homenatge a nivell català i local on es feia esment l’agraïment per l’ajut que s’estava prestant.

En motiu de la celebració de l’1 de maig una nodrida representació de polítics i sindicalistes de la República Espanyola van viatjar a la URSS, entre els quals una delegació Catalana. El viatge va durar del 21 d’abril al 6 de juny de 1937. 

Entre els integrants de la delegació catalana hi trobem Vicenç Marco i López, treballador  de la Maquinista Terrestre i Marítima, fàbrica situada a Sant Andreu de Palomar, aleshores anomenada Harmonia de Palomar. Marco militava a la CNT (Última Hora, 21-4-1937) El diari Treball, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l’entrevistava, en l’edició del 9 de juny de 1937, juntament amb altres companys de viatge. Tot seguit reproduïm l’entrevista:

“Obrer metal·lúrgic d’Harmonia de Palomar, el qual treballa a la Maquinista Terrestre i Marítima. 

Porto una impressió magnífica de tot el conjunt de coses, que pel meu davant han desfilat durant la meva estada a la Unió soviètica.

Jo que havia marxat a la Rússia soviètica amb la impressió de la Rússia pintada en les obres pòstumes d’avantrevolució, dels intel·lectuals com Tolstoi, Dostoievski, Gorki, etc., que tan bellament descriuen la vida sedentària de la gran, Rússia tsarista, embrutida per la incultura, la misèria i el vodka, he trobat una Rússia nova, una U. R. S. S. rica, poderosa i feliç. En el museu de Lenin, de Moscou, he tingut ocasió de veure el procés històric de la transformació del país del socialisme. 

I comparant el passat, amb el present feliç i optimista del poble soviètic que es manifesta fins i tot pels carrers i places de totes les ciutats amb el semblant dels seus habitants, hom ha de reconèixer que es troba davant d’un fet real i sentit. El Canal, Volga-Moscova és una obra, meravellosa, i el Metro! …, si el tinguéssim a Barcelona…

La mainada és una cosa corprenedora l, quina preparació cultural. Per cert que em va passar un fet del qual guardaré un record tota la vida. En una fabrica que visitarem, vàrem anar a l’Escola dels fills dels obrers, en entrar, una nena rossa em va mirar encuriosida, jo la miro i aixeco el puny saludant-la, ella respon a la salutació aixecant també el puny. Em demana una insígnia, que portava ala solapa, la hi dono, ella marxa corrent i no la veig mes. 

Al vespre anem a una sessió de cinema amb teta la delegació: en sortir del cinema, trobo aquella nena rossa que em porta un mocador de pioner í una col·lecció de postals. 

 

Com que en sortir de l’escola no havia retrobat la delegació s’havia assabentat on érem al vespre i m’havia esperat per donar-me el pressent d’una pionera soviètica … 

El company Marco, segueix exp1icant incidències del viatge i de l’estada a la. U. R. S. S. Per fi trobem l’home que cercàvem.”

Per aquelles dates i en plena guerra devia ser tota una experiència fer un viatge d’aquelles característiques. En tornar, segurament, Vicenç Marco deuria esplaiar-se amb dades i anècdotes de la seva experiència viatgera així com cantar-ne les excel·lència, segons els protagonistes del viatge,  d’un règim, que vist amb perspectiva històrica, se’ns mostra com a totalitari als ulls d’avui. 

De Vicenç Marco i López, a part de tenir constància per la premsa de l’època com a obrer de la Maquinista i militància anarquista a la CNT, no hem localitzat més dades. 

Pau Vinyes i Roig