VÍCTOR ESTEVE

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 4 de setembre de 1973

Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 22 de juny de 2024

Baixista dels Impresentables

Era el petit de 5 germans. La seva infantesa va transcorre a casa dels seus pares al carrer de Borriana. Els estudis els realitza a can Padres. És a la parròquia de Sant Josep Manyanet on s’integra a l’Agrupament Escolta Jungfrau, on farà amistat de per vida amb David Massó, Sergi Riera i Josep Oller. Poc després en les reunions d’esbarjo que es duen a terme al bar de l’antic edifici del Centre Cultural Els Catalanistes i al bar Colòmbia de la rambla de Fabra i Puig on coneixerà en Toni i Joan Andreu Moll, l’Helena Gené, en Víctor Román i la Mireia Farran.

Dins d’aquest nucli andreuenc acabarà convergint amb la creació del grup de música pop-rock Els Impresentables amb David Massó (cantant i guitarra), Joan Andreu Moll (guitarra), Jaume Viader “Txume” (bateria i mort fa cinc anys) i el mateix Víctor Esteve (guitarra). Sota el segell discogràfic Al·leluia Records publicaran els disc “Els Joves” (1993), on compartien espai amb Alta Tensió i Whiskyn’s Cullons de Joan Masdéu;  “En conserva” (1994); i “Sense paraules” (1996). Les cançons més recordades i emblemàtiques dels Impresentables van ser “Nina”, “Follem, follem que el món s’acaba”, la  versió en català “Bright Side of  the Road”, sota el títol de “Tornarem a la carretera” i  la cançó del grup Esquirols “Pujarem dalt dels cims”, adaptada pel propi grup. El 1995 participarà al costat de Francesc Ribera “Titot” en el musical “Picadillo i Canelons”, amb música d’Albert Gil, del qual poc després sortirà el disc homònim.  Amb els Impresentables faran diverses actuacions a Sant Andreu de Palomar, Barcelona i Catalunya. Tanmateix el grup es dissoldrà i no superarà la dècada com a formació musical. Tot i això, en la memòria de molts andreuencs en resta el record i les lletres de les seves cançons.

En el camp personal va treballar com a cambrer al bar Colòmbia de ben jove. Temps després se’n va anar a viure a Manacor (Mallorca), on va treballar com a periodista freelance. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Cancún (Mèxic), casant-se amb una mexicana. Separat i malalt va tornar a Sant Andreu de Palomar, sent acollit a casa d’un familiar. Qui escriu aquestes ratlles va tenir el plaer de poder-lo tractar en vida. Fins sempre, Víctor. 

Agrair la col·laboració de la Mireia Ferran i Francesc Silva en la confecció d’aquesta entrada biogràfica.  

Pau Vinyes i Roig

Víctor Esteve