XAVIER CASAS I ROS 

Ordal, Alt Penedès, 5 de març de 1929

Barcerlona, Barcelonès, 20 febrer de 2021

Eclesiàstic i rector de Sant Pacià

Va néixer a Cal Josep del Ros, de la població d’Ordal, el dia 5 de març de 1929. Va entrar al Seminari de Barcelona el dia 29 de setembre de 1940, el dia de Sant Miquel com és tradició. Fou ordenat sacerdot pel Excm. i  Revm. Sr. Bisbe de Barcelona, Mons. Gregorio Modrego Casaus el dia 5 de desembre de 1954, a la Catedral de Barcelona. L’any 1953 fou nomenat Vicari de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges. L’any 1957 és nomenat Vicari de Sant Josep i Santa Mònica de Barcelona. L’any 1959 se li encomana la Parròquia de Sant Julià de Llissà de Munt com a Regent.  D’aquesta mateixa parròquia és nomenat Ecònom. L’any 1969 és traslladat a la Parròquia de Sant Pacià, del barri de Sant Andreu de Palomar, com a Vicari. I a Sant Pacià ocupà posteriorment el càrrec d’Ecònom i de Rector,  des de 1976 fins el dia 7 d’octubre de 2007.
Quan Mn. Francesc Xavier Casas i Ros va complir 75 anys d’edat va posar el seu càrrec de Rector de Sant Pacià a disposició de l’Arquebisbe de Barcelona Excm. i Rvdm. Mons. Lluís Martínez Sistach, el qual li va demanar de continuar en el càrrec per un  temps més. Finalment, el juny de 2007 se li va acceptar la jubilació canònica.
Durant aquests 39 anys de presència a Sant Andreu, ha realitzat una extraordinària tasca en tots el camps on ha actuat. Han estat objecte d’especial dedicació les persones grans i els malats per a qui en tot moment, tant de dia com de nit, no ha deixat d’atendre’ls si li era demanada la seva presència. Com a sacerdot ha realitzat una tasca pastoral de primer ordre amb un sentit de servei realment meravellós. La gent jove i els infants també han estat encoratjats i animats per la seva presència i els seus consells, Són especialment testimonis d’aquesta atenció l’Esplai Sant Pacià, inicialment Esplai Dominical,  i els diferents Agrupaments escoltes que al llarg d’aquests anys han tingut la seva seu a la Parròquia de Sant Pacià.
La seva  ferma defensa de les llibertats i de la democràcia durant  l’etapa final del franquisme i a l’inici de la Transició Democràtica  li van costar amenaces, insults i atemptats. Quan els edificis religiosos eren pràcticament els únics espais on era possible efectuar trobades i encontres no tingué cap mena d’objecció en cedir espais .
Des del punt de vista cultural, va treballar incansablement per a que els grups i les activitats que es portaven a terme als antics Lluïsos (Ateneu de Sant Lluís Gonçaga) tinguessin continuïtat en els Nous Locals de Sant Pacià, amb més de 40 anys d’existència. Actualment no tan sols hi tenen cabuda activitats pròpies de Pastoral de la Comunitat Cristiana de Sant Pacià sinó que també diferents grups de teatre, entitats culturals, grups esportius, etc., hi realitzen les pròpies, havent-se convertir en un espai associatiu important. L’obertura al barri és manifesta coincidint amb el caràcter obert del qui ha estat el seu màxim responsable al llarg d’aquests anys, Mn Francesc Xavier Casas.
Nombroses entitats són testimonis de com el propi temple de Sant Pacià ha estat cedit generosament per a la realització de trobades i actes. La Coral La Lira, la Coral Sant Andreu i l’orfeó L’Eco de Catalunya, entre moltes altres, han organitzat Concerts de Cant Coral en la que corals i orfeons del Districte de Sant Andreu, de Barcelona i d’àmbit europeu han actuat. No cal dir que per la Festa Major de Sant Andreu, Concerts d’Orgue i de la Banda Municipal de Barcelona, especialment, tenen una ja llarguíssima tradició. Trobades ecumèniques i d’altra mena així com conferències, taules rodones i altres han  tingut lloc amb  la seva aprovació.
La gent més necessitada de Sant Andreu així com comunitats de l’Amèrica Llatina reben atencions per tal de dignificar i millorar la seva existència.
Per tot quan aquí s’ha esmentat i per moltíssimes altres actuacions que no s’han posat de relleu i que tenen una gran importància i valor creiem que Mn. Francesc Xavier Casas i Ros va ser mereixedor del Premi Sant Andreu. La petjada que va deixar a Sant Andreu és realment profunda i valorada per tothom. Gent de la Comunitat Cristiana de Sant Pacià així com persones de tots els àmbits socials i de totes les ideologies, creients i no creients, reconeixen la seva vàlua, el seu servei, la seva estima, el seu caràcter solidari, la seva posició en favor de la pau, la seva postura a favor de l’abolició de la tortura i de la pena de mort i moltes altres virtuts i valors. La fortíssima i llarguíssima ovació, de moltíssims minuts, que els assistents a l’acte del seu acomiadament del diumenge 7 d’octubre de 2007,  en presència de l’arquebisbe de Barcelona i autoritats, són la mostra més fefaent de l’estima profunda que la gent de Sant Andreu sentia per Mn Francesc Xavier Casas i Ros.

Jaume Seda i Mariné